El passat diumenge dia 8 de maig, tingué lloc la segona ruta senderista organitzada per AECUS i guiada de nou per Roger Pons.
Una quarentena de persones, bàsicament totes del poble, ens reunírem a les 9 del matí a la plaça Major i encara que Roger ens va advertir que la ruta proposada estava un poc enfangada, decidirem tirar endavant.
En aquesta ocasió el recorregut va ser per la senda ecològica del Barranc del llop, una de les zones forestals més importants del terme i que també ha servit d’espai i context en un conte escrit pel mateix Roger Pons i titulat “Carmeta l’enrabosada”
Les pluges dels dies i setmanes anteriors van dificultar una miqueta la ruta ja que hi havia bassals, fang i el sòl estava una miqueta esvarós però, al mateix temps, també feia molt de goig veure-ho tot tan verd, semblava un paratge quasi selvàtic i feia molta oloreta a humitat.
La senda és preciosa i estreta, anàvem uns rere altres, tot admirant la bellesa del paisatge i els impressionants precipicis del barranc. Al llarg de tot el recorregut anàvem trobant vegetació típica del bosc mediterrani, que afegia al camí una tonalitat de verds que ens acompanyàren durant tot el matí.
En molt bon ambient i molt animats, arribàrem al final de la senda, que es convertí en un camí empedrat. Però Roger i alguns més que ja coneixien l’indret ens animàren a pujar per poder admirar el vertader final de la ruta, un final inesperat i sorprenent, realment majestuós.
Uns pujàren per un costat, un altre grup per un altre però finalment, i ajudant-nos uns a altres, aconseguírem arribar tots a la fi. Es va crear un ambient molt bonic de solidaritat en crear una vertadera cadena humana per ajudar-nos tant a pujar com a baixar i el senderista més menut de tots, de només quatre anys, anava passant d’uns braços a uns altres.
I allà dalt va ser on realment vam ser conscients que havia valgut molt la pena pujar, ja que vam admirar una exhibició meravellosa d’estalactites i estalagmites, que amb les gotes de la pluja recent, encara resultaven més precioses.
Una vegada baixàrem, esmorzàrem tots junts a la llosa de pedra. Després continuàrem el camí de tornada molt contents i feliços d’haver compartit un matí, d’haver descobert un nou racó del nostre poble, i per què no? per haver estat un poc apartats de la “civilització” que això de tant en tant també s’agraeix.
Per acomidar-nos ens férem una foto de grup, li donàrem les gràcies a Roger i ens n’anàrem pensant quant serà la pròxima.
Moltíssimes gràcies a tots i fins prompte!!
